L’oportunitat del moment present és la de provocar, des de l’àmbit públic, un gir cap al benestar quotidià com a font de riquesa econòmica i de sostenibilitat ambiental. La incorporació de la dimensió de la cura en el treball remunerat, així com del capital humà que representen les dones al nostre país, i d’una altra banda, la incorporació de la dimensió ambiental a l’economia productiva, són dos moviments que generen sinèrgies positives entre ells, ja que:

1. Desafien l’economia neoliberal, l’economia que no té en compte el benestar present i futur de les persones, l’economia on els diners són una fi i no un mitjà.
2. En el terreny de les polítiques concretes es poden reforçar mútuament, doncs els sectors ambientals poden ser una oportunitat per a la equitat de gènere, mentre que la revalorització de la cura, mitjançant la idea del benestar quotidià, pot ser una aposta per una economia més sostenible.

No podem permetre’ns el discurs d’ “ara no toca” preocupar-se pel medi ambient, ni d’ “ara no toca” preocupar-se per l’equitat de gènere. És ara que mirem amb distanciament el model de creixement econòmic anterior quan toca abordar aquests dos dèficits estructurals de la nostra economia. Perquè una i l’altra perspectiva es retroalimenten generant nous i millors escenaris de futur, econòmics i socials.

Així doncs, cal posar la cura de les persones en un lloc central en l’economia productiva, ja que el sector del servei a les persones té tres grans avantatges en relació als reptes de l’economia del futur.

1. És molt intensiu en treball
2. En contrast, és poc intensiu en consums energètics i materials,
3. Genera llocs de treball no deslocalitzables.

A la vegada, aquest és un sector fortament feminitzat, tant a l’economia formal com a la submergida i a la no retribuïda.